Sabies què?...
HALLOWEEN
Així va començar...
L'origen del Halloween
es remonta al festival celta de Samhain. Els celtes que vivien fa 2000
anys a l'àrea d'Irlanda, Regne Unit i nord de França celebraven l'any
nou l'1 de novembre. Aquest dia marcava la fi de l'estiu i la collita i
el principi del fred i fosc hivern, temps que normalment s'associava a
la mort humana. Els celtes pensaven que la nit de cap d'any la frontera
entre els móns dels vius i els morts desapareixia i els esperits dels
morts tornaven.Els
celtes creien que en aquesta data els esperits podien eixir dels
cementeris i ficar-se en els cossos dels vius per resucitar.Per
evitar-ho els celtes embrutaven la seua i hi posaven ossos,
calaveres... Creien
que la presència d'aquests esperits a banda de fer malbé les collites i
causar problemes, ajudaven als Druides o sacerdots celtes a fer
prediccions sobre el futur, profecies que confortaven la gent i la
guiaven durant el llarg hivern.Per commemorar l'esdeveniment els
druides feien fogueres gegants on cremaven animals com a sacrificis als
Déus celtes. Durant la celebració es vestien amb caps i pells d'animals
i intentaven esbrinar el seu futur.
Fa molts segles, a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d'octubre se celebrava la festivitat de Samhain,
que coincidia amb el darrer dia de l'any segons els antics calendaris
celtes i anglosaxons. En aquella època, s'encenien grans fogueres sobre
les muntanyes per foragitar als esperits malignes.
La festa va ser exportada als Estats Units per emigrants europeus al segle XIX, cap a 1846. Aquest any es va celebrar el primer desfilada de Halloween a Minnesota i després li van seguir altres estats. La internacionalització de Halloween es va produir a finals dels anys 70 i principis dels 80 amb el cinema i les sèries de tele
Quin és l'origen del "trick or treat"? ( El truco o trato “espanyol”)
La
tradició del "trick or treating" probablement té el seu origen en les
desfilades que tenien lloc a Anglaterra. Durant aquestes celebracions
els ciutadans més pobres demanaven menjar de casa en casa i les
famílies els donaven uns pastissos anomenats "soul cakes" (pastissos
d'ànimes) i ells a canvi prometien resar pels difunts de les seues
famílies.
La
distribució d'aquests pastissos va ser una iniciativa de l'Església en
substitució de la pràctica antiga de deixar vi i menjar per als
esperits. Aquesta pràctica, va passar a ser realitzada pels nens que
anaven de casa en casa al seu barri demanant, beguda, menjar o diners.
Per què les carabasses són un símbol de Halloween?
La
costum de buidar carabasses ve probablement del folklore irlandès; el
"Jack or Lantern". La llegenda conta que un home anomenat Jack va
enganyar el dimoni i el va tancar en un arbre dibuixant una creu al
tronc. Després va fer un tracte amb ell; si mai més no el tornava a
temptar, el deixaria eixir.
D'acord
amb la llegenda, després que Jack va morir, se li va denegar l'entrada
al cel per les seues pràctiques i a l'infern per haver enganyat el
diable. Aquest li va donar una espelma dins d'un nap per guiar-lo en la
foscor.
Els
irlandesos utilitzaven naps com a "Jack's lanterns" originàriament,
però quan els immigrants van arribar a Amèrica el 1840, van trobar que
les carabasses eren més atractives i fàcils de buidar.
i nosaltres celebrem ...? TOTS SANTS, és clar!
Era creença comuna que la nit de Tots
Sants les ànimes dels avantpassats retornaven a les cases i els
llocs on havien viscut. Aquesta idea del retorn dels avantpassats no
anava sempre lligada als temors que inspira la mort i els esperits en
la nostra cultura i que es veu reflectida en l'existència d'una
literatura o un cinema de terror basats en la idea del retorn dels
difunts.
Sense afirmar que no existís aquest
caràcter terrible, cal apuntar que, en les antigues cultures, els
difunts, i especialment els avantpassats, eren considerats com a
protectors de la casa, com una mena de petites divinitats familiars
en qui confiar.
Aquesta idea dels morts-protectors es
conserva encara en moltes de les tradicions. Hi ha costums
relacionats amb el foc i les ànimes.Es creu que les ànimes que són
al purgatori retornen a les cases i si troben bona acollida de part
dels seus familiars, van directes al cel, i si no, han de continuar
penant.
Les visites al cementeri.
El
dia de Tots Sants i, sobretot, el dia de Difunts, el 2 de novembre, la
gent va als cementeris a visitar les tombes dels avantpassats, a
guarnir-les amb flors i a arranjar el seu aspecte exterior.
Les
visites al cementeri tenien un caire més ampli que l'anar a visitar les
tombes familiars: la gent es passejava pel cementeri. La posició social
de les diferents persones o famílies no deixava de quedar reflectida
fins i tot després de la mort. Encara avui, molta gent es dedica, en
aquesta diada dels Difunts, a portar flors no només als parents més
propers, sinó a familiars més llunyans, amics o coneguts. La visita al
cementeri constitueix, ara per ara, un dels pocs signes col.lectius de
record dels difunts a la nostra societat.
LA GASTRONOMIA
Dolços de Tots Sants
Les postres i els dolços són els menjars més saborosos, els que sempre
esperem trobar a la taula. Molts d'ells tenen un calendari precís
vinculat a les festivitats populars i Tots Sants no hi està fora.
A la tardor i l'hivern no disposem de fruites i utilitzem només sucre, farina, ametlla, moniato, carabassa, nous, ous i oli. Sembla mentida que ingredients tan austers puguen donar-nos tan bons resultats.
És el cas de les pastes que es fan per Tots Sants. Al territori valencià mengem bunyols de vent, ossets de sant i fogasses.
A la tardor i l'hivern no disposem de fruites i utilitzem només sucre, farina, ametlla, moniato, carabassa, nous, ous i oli. Sembla mentida que ingredients tan austers puguen donar-nos tan bons resultats.
És el cas de les pastes que es fan per Tots Sants. Al territori valencià mengem bunyols de vent, ossets de sant i fogasses.
