UNITAT-9 ( 2n.ESO)FORMACIÓ DE PARAULES:LA COMPOSICIÓ

La composició

La composició és un sistema de formació de paraules noves a partir de la unió de dos o més radicals o mots de la llengua.

substantiu panxa + adjectiu content = panxacontent

verb torcar + substantiu boca = torcaboques

Les paraules formades per composició s’anomenen paraules compostes o compostos.

Cal vigilar l’ús del guionet en les paraules compostes

Les possibilitats de combinació són moltes. Vegem les més freqüents amb dos radicals:

SUBSTANTIU+ SUBSTANTIU autopista, ferrocarril
ADJECTIU+ ADJECTIU ciència-ficció, agredolç

SUBSTANTIU+ ADJECTIU aiguamoll, celobert
ADJECTIU+SUBSTANTIU milfulles, trespeus

VERB +SUBSTANTIU caganiu, gratacel

SUBSTANTIU+VERB capalçar, ullprendre

ADJECTIU+VERB carvendre, migpartir
A més, hi ha altres possibilitats:

Combinació d’altres categories: gairebé (= dos adverbis), adéu (= preposició + nom), arreveure,
sempreviva, tanmateix…

Més de dos components: aleshores (a+les+hores), capicua (cap+i+cua), coliflor, enhorabona, maldecap, vistiplau…

Onomatopeies i repeticions: pengim-penjam, piu-piu, tic-tac, xano-xano…

Els compostos, evidentment, pertanyen a categories distintes, i admeten la flexió corresponent (nominal o verbal):

Substantius: autopista, altaveu, caganiu, trencaclosques, capicua, maldecap, voraviu, xup-xup…

Adjectius: agredolç/-a, sociocultural, nord-americà/-ana, judeocristià/-ana…

Verbs: capgirar, migpartir, ullprendre…

Altres: aleshores, gairebé, potser, nogensmenys, onsevulla, tanmateix…

Sembla que també poden considerar-se compostos, ja que tenen les mateixes característiques, locucions nominals com les següents:

arc de Sant Martí
blat de les Índies (o) blat de moro
cap d’any
cuc de seda
faldilla pantaló
màquina de cosir
paper moneda
paper de vidre
país satèl·lit
pedra tosca
ull de poll
vagó restaurant
etc.

ELS COMPOSTOS CULTES

Estan formats per radicals històrics, és a dir, radicals procedents de les llengües clàssiques, el llatí i el grec, que actualment no utilitzem de forma autònoma (excepte en alguns casos com fòbia o grafia). Vegem-ne alguns exemples:

RADICAL	SIGNIFICAT	COMPOST
-fòbia	por	fotofòbia, hidrofòbia
fono-	veu	fonògraf, fonologia
foto-	llum	fotografia
graf(o/ia)	escriure	grafologia, grafòmetre
hidro-	aigua	hidrofòbia, hidrografia
-logia	ciència	fonologia, cardiologia
-metre	mesura	grafòmetre, termòmetre
quadri-	quatre	quadriforme, quadrifonia
tele-	lluny	telèfon, telescopi

Hi ha compostos híbrids, és a dir, formats per un radical històric i un mot de la llengua actual:

aeronau, audiovisual, agorafòbia, cronohistòria, fotomuntatge, hidromassatge, radioactivitat, telenovel·la, televisió…

TICS, 2n.ESO ( UNITAT- 9).

9.1.- La paraula " pèl-roig" porta guionet. Per quin motiu? O en porta seguint més d´una regla?.
Entregar: jegea@santisimo.es ( 24-5-2016).
9.2.- Què és un sil.logisme?. Quina finalitat té? Per què és un recurs negatiu?. Mira d´inventar-te´n
algun tu mateix.
Entregar en fulla. ( 26-5-2016).
9.3.- L´adolescència és una etapa de canvis molt ràpids. Mira els companys més menuts i els trobes diferents, però alhora saps que abans eres igual que ells/elles. Potser també mires als companys més grans,i tens pressa per ser com ells. De segur que tu penses sovint aquestes coses. Escriu un text on expliques les sensacions que sents al voltant de tots aquests canvis.
Entregar en llibreta. ( 26-5-2016).
9.4.- Busqueu a la xarxa informació sobre el grup Obrint Pas i aporteu a la classe alguna canço que us haja agradat.
Entregar en llibreta. (27-5-2016).

TICS, 4t. ESO ( UNITAT-9)

9.1.- Quines coses us reconforten quan esteu malalts? Quins canvis penseu que comporta la malaltia
a nivell personal i familiar( en el ritme de vida, en la relació amb amics i familiars, des del punt de vista emocional...)?.
Entregar en fulla ( 24-5-2016).
9.2.- Busca informació sobre " El teatre independient" en la nostra comunitat.
Entregar en llibreta. ( 26-5-2016)
9.3.- Què és la poesia de l´experiència? i autors.
Entregar en: jegea@santisimo.es (27-5-2016)

TICS , 1r.ESO ( UNITAT-9)

9.1.- Creus que és normal a la teua edat ampliar el grup d´amics i amigues, o fins i tot canviar-lo?
T´ha passat? Hi ha alguna amistat a qui no has tornat a veure des que acabàreu la Primària?
T´agradaria veure-la? Explica -ho en cinc línies.
Entregar en llibreta ( 26-5-2016).

9.2.- A la teua edat, és normal que comences a crear el teu propi cercle d´amistats. Això fa que
d´alguna  manera no vages sempre amb la família, com quan eres menut. Com ho portes? Com
ho porten el teus pares i germans? Redacta un escrit d´unes 10 línies amb tot el que penses al
voltant d´aquest tema.
Entregar en fulla ( 27-5-2016).

9.3.- Aplica les regles d´identificació del CD i digues quin dels sintagmes destacat en negreta actua com a subjecte i quin com a CD.
a) Comencen a eixir les fulles  dels arbres.
b) Comencen a comprar els regals de Nadal.

Entregar en:  jegea@santisimo.es(27-5-2016)

9.4.- Llig l´aforisme següent i explica que vol dir Hermingway: "Es necessiten dos anys per a aprendre a parlar i seixanta per a aprendre a callar."
Entregar en: jegea@santisimo.es (26-5-2016).

Tipus de Text : L´Assaig /3r.ESO (UN)ITAT-9)

L’ASSAIG

 L’assaig és una forma literària constituïda per les mediacions originals d’un autor sobre un assumpte més o menys profund, sense constituir un tractat.

 L’estil de l’assaig adopta la forma de prosa literària, habitualment en tercera persona, sense estructura prefixada, que admet l’exposició i l’argumentació lògica, al costat de digressions lliures, en un escrit breu sense intenció de ser exhaustiu. De vegades conté una gran erudició, però aquesta no adopta la forma acadèmica de citacions textual amb notes a peu de pàgina.L’assaig és un escrit en prosa, no narratiu, que, d’una manera lliure i sense pretensions d’exhaustivitat, exposa la interpretació d’un individu sobre qualsevol tema o problema d’ordre filosòfic, històric, polític, social, literari, científic… De fet allò que el caracteritza és la voluntat de creació literària, la pretensió moralitzadora i la intenció d’aprofundir en el coneixement humà.

 La longitud de l’assaig oscil·la entre el llibre i l’article. A vegades l’autor recull en forma de llibre els articles assagístics que han anat publicant en diaris o revistes.Les formes que ha adoptat l’assaig a través del temps són molt diverses: la pura divagació, el diàleg, la dissertació sistematitzada, el diccionari, l’article, el manifest, el discurs, l’epístola o carta…Els autors d’assaigs exposen les seves idees recorrent als recursos propis del text argumentatiu, que consisteix a presentar una idea o hipòtesi, desenvolupar-la i finalment, extreure’n unes conclusions.

Tipologia textual de l’assaig:

a)    l’exposició: és la presentació d’un tema qualsevol amb finalitat de donar-lo a conèixer i que el comprenguin altres persones.

b)    L’argumentació: consisteix a aportar raons que fonamentin o donin suport a idees o opinions sobre un tema determinat. El seu objectiu és convèncer o persuadir.

.-  Caràcter subjectiu, No demostrable científicament.   Destinat a un públic ampli: divulgatiu

ESQUEMA D’ANÀLISI D’UN ASSAIG

1. FASE PRELIMINAR

a)    Lectura comprensiva.

b)    Lectura estètica.

1. ANÀLISI DEL CONTINGUT

a)    Classe d’assaig: de caràcter personal o ideològic.

b)    Determinació del tema o complex temàtic.

c)    Formulació de la tesi o idea central.

1. ANÀLISI DE LA FORMA

a)    Tipologia textual predominant: exposició, argumentació, narració…

b)    Estructuració del contingut: introducció, desenvolupament, conclusió.

1. ANÀLISI DEL LLENGUATGE

a)    Registre lingüístic: científic, culte, estàndard, col·loquial…

b)    To: seriós, satíric, humorístic, irònic…

c)    Sintaxi: ampul·losa, sòbria, clara, obscura.

d)    Lèxic: tecnicismes, cultismes, neologismes, arcaismes, lèxic comú…

1. RECURSOS ESTILÍSTICS I LITERARIS

 PROPOSTA DE TREBALL:

Determina la forma d’argumentar de Joan Fuster en aquest assaig: 

 ¿Què seria de la nostra vida, del nostre viure quotidià i mediocre, si no ens podíem permetre el luxe de la vanitat? L’home és un animal fatu, l’únic –dins l’escala zoològica- que té la possibilitat de ser-ho. Tot ho fem per vanitat. La mateixa ambició, si es proposa un fi intel·ligible, és aquest: no el poder, la riquesa, ni la fama, ni el respecte, sinó el  poder, la riquesa, la fama, el respecte, en la mesura que justifiquen la nostra presumpció. Cadascú en la seva òrbita i segons les seves forces, intenta procurar-se això: una vanitat satisfeta. Hi ha qui s’ho procura pel camí de la humilitat i tot. Es tracta de ser important: a l’oficina, a l’acadèmia, entre el veïnat, sobre el paper dels diaris, en les xafarderies de la gent. És la gran manera que ha trobat l’home –l’individu individualista- de passar l’estona agradablement. L’estona o –si voleu- la vida. Que tot és una mateixa cosa. 

Joan Fuster: Diccionari per a ociosos (1964) 

1.- Quina és la tesi o la idea central d’aquest assaig?  
 2.- Assenyala els arguments o les raons que l’autor aporta per defensar o sustentar la seva idea. 

3.- Justifica per quina raó és aquest text, un assaig. Quins són els principals trets més característics d’aquest gènere. 

4.- Dona un sinònim o explica el significat dels mots en negreta.

.- Entregar en fulla: 27-5-2016.

Oracions subordinades adverbials /3r. ESO (UNITAT-9)

oració subordinada adverbial from Elena Gimenez

TICS/ 3r. ESO ( UNITAT-9)

9.1.- Imagina´t que tens un company ( o companya) que no està gros, però que està obsessionat a aprimar-se. Quins consells li donaries per a evitar que es deixara influir pels estereotips que ens proposa la publicitat i el món de la moda?
Entregar en fulla ( 24-5-2016).

9.2.- Explica el següent aforisme: " Cal desconfiar dels qui prediquen la idea de sacrifici:és que necessiten que algú se sacrifique per ells"Joan Fuster.

Entregar en jegea@santisimo.es ( 26-5-2016)

ORACIONS SUBSTANTIVES ( U-8) 3r. ESO

Les oracions subordinades substantives from Fàtima

LES PREPOSICIONS ( UNITAT-8) 1r. ESO

Les Preposicions from Helena Bosch

ELS ADVERBIS ( 1r. ESO) UNITAT-8

Adverbis i locucions adverbials from Dolors Taulats