Els sons consonàntics es classifiquen tenint en compte quatre elements
distintius bàsics:
a) El
punt d'articulació, és a dir, el punt de l'aparell
articulatori on es produeix l'obstrucció de l'aire. Des d'aquest punt de vista,
els sons es divideixen en:
-
bilabials (el so s'articula amb els dos llavis): [m], mà
-
labiodentals (el so s'articula amb el llavi inferior i les
incisives superiors): [ f ], fe
-
dentals (el so s'articula aproximant la punta de la llengua
a la superfície interior de les dents superiors: [d], dau
-
alveolars (el so s'articula aproximant la llengua a les
genives superiors i interiors): [n], noi
-
palatals: (el so s'articula aproximant la llengua al paladar
dur): [
l], olla
-
velars (el so s'articula aproximant la part posterior de la
llengua al vel del paladar): [k], qui
b) El
mode d'articulació o la manera com es produeix
l'obstrucció. En aquest sentit hi ha sons:
-
oclusius (amb interrupció completa del pas de l'aire): [p],
peu
-
fricatius (amb fricció de l'aire en passar entre dos òrgans
bucals molt acostats): [s], so
-
africats (amb oclusió i fricció articulades en el mateix
punt): [
], atxa
-
laterals (amb pas de l'aire pels costats de la llengua): [ l
], oli
-
vibrants (amb moviments, molt breus, de la llengua, que
interromp i allibera, successivament, el corrent d'aire): [rr], erra
-
bategants (com les vibrants, però amb un sol moviment): [r],
era
c) L'acció de les cordes vocals, que permet parlar de sons:
-
sonors (amb vibració de les cordes vocals): [z], ase
-
sords (sense vibració de les cordes vocals): [s], sà
d) El trajecte de l'aire. Des d'aquest punt de vista hi ha sons:
-
orals (sense ressonàncies nasals). La gran majoria de sons
consonàntics ho són, per això no s'explicita: [t], to
-
nasals (amb ressonàncies procedents de les cavitats nasals):
[n], ni
ELS SONS CONSONÀNTICS:
Classificació dels sons consonàntics segons el mode i punt d´articulació:
MODE D´ARTICULACIÓ
|
Oclusives
|
Fricatives
|
Africades
|
Laterals
|
Vibrants
|
Nasals
|
PUNT D´ARTICULACIÓ
|
|
|
|
|
|
|
Bilabials
|
sorda p(poma)
sonora b (baixar) |
sonora b(sabó) (1)
|
|
|
|
sonora m (mà)
|
làbio-dentals
|
|
sorda f (fanal)
sonora v (volcà) (2) |
|
|
|
sonora m (infant) (amfibi)
(3) |
dentals
|
sorda t (taula)
sonora d (dau) |
sonora d (cada)
|
|
|
|
|
alveolars
|
|
sorda s (sac, cel, missa,
braç)
sonora z (casa, zero) |
sorda ts (potser)
sonora dz (setze) |
sonora l (bala)
|
sonora simple r (cara)
sonora múltiple rr (carro) |
sonora n (nau)
|
palatals
|
|
sorda  (xec, caixa)
sonora  (joc, gerra) |
sorda (cotxe)
sonora  (fetge, platja) |
sonora l (llum)
|
|
sonora  (canya)
|
velars
|
sorda k (casa)
sonora g (gana) |
sonora g (paga)
|
|
|
|
sonora h(tanca, fang) (3)
|
(1) Les grafies que representen els sons oclusius sonors, en determinats
contextos (per exemple, entre vocals), es pronuncien com a sons aproximants i
no oclusius. Així, la
b de boca i la de lloba no s'articulen
exactament de la mateixa manera.
(2) El so
[v] actualment es manté a les Balears i a part de València i de Tarragona: avi, veure, canviar. A la resta del territori la
v es pronuncia
[b].
(3) La
m i la
n, en determinats contextos,
s'articulen com a sons labiodentals (àmfora) o velars (Inca).
