Dolços de Tots Sants

                    LA FESTA DE TOTS SANTS  i  HALLOWEEN.

Sabies què?...

HALLOWEEN

Així va començar...

L'origen del Halloween es remonta al festival celta de Samhain. Els celtes que vivien fa 2000 anys a l'àrea d'Irlanda, Regne Unit i nord de França celebraven l'any nou l'1 de novembre. Aquest dia marcava la fi de l'estiu i la collita i el principi del fred i fosc hivern, temps que normalment s'associava a la mort humana. Els celtes pensaven que la nit de cap d'any la frontera entre els móns dels vius i els morts desapareixia i els esperits dels morts tornaven.Els celtes creien que en aquesta data els esperits podien eixir dels cementeris i ficar-se en els cossos dels vius per resucitar.Per evitar-ho els celtes embrutaven la seua i hi posaven ossos, calaveres... Creien que la presència d'aquests esperits a banda de fer malbé les collites i causar problemes, ajudaven als Druides o sacerdots celtes a fer prediccions sobre el futur, profecies que confortaven la gent i la guiaven durant el llarg hivern.Per commemorar l'esdeveniment els druides feien fogueres gegants on cremaven animals com a sacrificis als Déus celtes. Durant la celebració es vestien amb caps i pells d'animals i intentaven esbrinar el seu futur.

Fa molts segles, a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d'octubre se celebrava la festivitat de Samhain, que coincidia amb el darrer dia de l'any segons els antics calendaris celtes i anglosaxons. En aquella època, s'encenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar als esperits malignes.

La festa va ser exportada als Estats Units per emigrants europeus al segle XIX, cap a 1846. Aquest any es va celebrar el primer desfilada de Halloween a Minnesota i després li van seguir altres estats. La internacionalització de Halloween es va produir a finals dels anys 70 i principis dels 80 amb el cinema i  les sèries de tele

Quin és l'origen del "trick or treat"? ( El truco o trato “espanyol”)

La tradició del "trick or treating" probablement té el seu origen en les desfilades que tenien lloc a Anglaterra. Durant aquestes celebracions els ciutadans més pobres demanaven menjar de casa en casa i les famílies els donaven uns pastissos anomenats "soul cakes" (pastissos d'ànimes) i ells a canvi prometien resar pels difunts de les seues famílies.

La distribució d'aquests pastissos va ser una iniciativa de l'Església en substitució de la pràctica antiga de deixar vi i menjar per als esperits. Aquesta pràctica, va passar a ser realitzada pels nens que anaven de casa en casa al seu barri demanant, beguda, menjar o diners.

Per què les carabasses són un símbol de Halloween?

La costum de buidar carabasses ve probablement del folklore irlandès; el "Jack or Lantern". La llegenda conta que un home anomenat Jack va enganyar el dimoni i el va tancar en un arbre dibuixant una creu al tronc. Després va fer un tracte amb ell; si mai més no el tornava a temptar, el deixaria eixir.

D'acord amb la llegenda, després que Jack va morir, se li va denegar l'entrada al cel per les seues pràctiques i a l'infern per haver enganyat el diable. Aquest li va donar una espelma dins d'un nap per guiar-lo en la foscor.

Els irlandesos utilitzaven naps com a "Jack's lanterns" originàriament, però quan els immigrants van arribar a Amèrica el 1840, van trobar que les carabasses eren més atractives i fàcils de buidar.

i nosaltres celebrem ...? TOTS SANTS, és clar!

Era creença comuna que la nit de Tots Sants les ànimes dels avantpassats retornaven a les cases i els llocs on havien viscut. Aquesta idea del retorn dels avantpassats no anava sempre lligada als temors que inspira la mort i els esperits en la nostra cultura i que es veu reflectida en l'existència d'una literatura o un cinema de terror basats en la idea del retorn dels difunts.

Sense afirmar que no existís aquest caràcter terrible, cal apuntar que, en les antigues cultures, els difunts, i especialment els avantpassats, eren considerats com a protectors de la casa, com una mena de petites divinitats familiars en qui confiar.

Aquesta idea dels morts-protectors es conserva encara en moltes de les tradicions. Hi ha costums relacionats amb el foc i les ànimes.Es creu que les ànimes que són al purgatori retornen a les cases i si troben bona acollida de part dels seus familiars, van directes al cel, i si no, han de continuar penant.

Les visites al cementeri.

El dia de Tots Sants i, sobretot, el dia de Difunts, el 2 de novembre, la gent va als cementeris a visitar les tombes dels avantpassats, a guarnir-les amb flors i a arranjar el seu aspecte exterior.

Les visites al cementeri tenien un caire més ampli que l'anar a visitar les tombes familiars: la gent es passejava pel cementeri. La posició social de les diferents persones o famílies no deixava de quedar reflectida fins i tot després de la mort. Encara avui, molta gent es dedica, en aquesta diada dels Difunts, a portar flors no només als parents més propers, sinó a familiars més llunyans, amics o coneguts. La visita al cementeri constitueix, ara per ara, un dels pocs signes col.lectius de record dels difunts a la nostra societat.

LA GASTRONOMIA

 Dolços de Tots Sants

Les postres i els dolços són els menjars més saborosos, els que sempre esperem trobar a la taula. Molts d'ells tenen un calendari precís vinculat a les festivitats populars i Tots Sants no hi està fora.
A la tardor i l'hivern no disposem de fruites i utilitzem només sucre, farina, ametlla, moniato, carabassa, nous, ous i oli. Sembla mentida que ingredients tan austers puguen donar-nos tan bons resultats.

És el cas de les pastes que es fan per Tots Sants. Al territori valencià mengem bunyols de vent, ossets de sant i fogasses.