Origen de La Mocadorá

La Mocadorada del 9 d’octubre, diada de Sant Donís, és un costum originari de la ciutat de València que consisteix en regalar a la persona estimada un mocador ple de dolços de massapà amb la forma d'elements propis de la pirotècnia i de les fruites i hortalisses valencianes.

Al llarg de la història moltes comunitats, inclús pertanyents en àmbits culturals diferents i distants, han decidit dedicar una festa en honor als enamorats o, més genèricament, a l’amor. Aquest dia tots els que senten que estan enamorats ho demostren de forma extraordinària mitjançant la realització de determinades ofrenes i regals (flors, dolços, llibres...) a la persona estimada.

A la majoria de països de l’òrbita anglosaxona, el dia dels enamorats se celebra el 14 de febrer, diada de Sant Valentí. A la Xina, en canvi, el dia de l’amor es festeja tradicionalment el setè dia del setè mes del seu calendari lunar i s’anomena Qi Xi o festa del doble set. Al Principat de Catalunya, el dia dels enamorats és el 23 d’abril, coincidint amb la Diada de Sant Jordi i com a evolució de l’antiga Fira dels Enamorats que se celebrava a Barcelona. A València, en canvi, el dia dels enamorats és el 9 d’octubre, diada de Sant Donís o Dionís, coincidint amb les celebracions històriques de record a la data de fundació del Regne de València per part del rei Jaume I. 
Origen de la festivitat

La llegenda explica que quan el rei En Jaume va entrar a València el 9 d’octubre de 1238 després d’una estratègia de reconquesta que havia durat molts anys, els habitants de la ciutat van oferir a la seva esposa, la reina Violant d’Hongria, com a ofrena i senyal d’apreci, les fruites i verdures de l’horta valenciana en un plat de ceràmica embolicat dins de mocadors de seda.

El Nou d'Octubre, que coincidia amb la diada de Sant Donís, patró dels forners i pastissers, va començar a ser commemorada a partir de 1331 com a data de fundació del Regne de València i des d’aleshores s’ha anat celebrant sense interrupció. Des dels segles XV al XVIII, les festes de l’entrada del rei a la ciutat foren molt populars i consistien en el llançament d’uns coets especials, anomenats “piulets i tronadors”, des del terrat de molts edificis i especialment des de l’actual Palau de la Generalitat Valenciana.

Amb l’arribada de Felip V, però, s’aboliren tots els furs valencians i amb ells les festes del Nou d’Octubre, així com altres costums valencians. La història explica que, aleshores, el Gremi dels Mestres Sucrers de la Ciutat i Regne de València, que agrupava els pastissers i confiters valencians, s’empescaren una manera de poder seguir celebrant la festa en honor al seu patró i al mateix temps diversificar la seva oferta. Per això, crearen la mocadorà: uns postres dolços que imitaven la forma dels piulets i tronadors i de les fruites i hortalisses.

La Mocadorada

Avui, la mocadorada, també anomenada "mocaorà", és un mocador de roba agafat per les quatre puntes que conté tots aquests dolços artesans. El tronador i les piuletes estan fets a base de massapà cuit en parts iguals d’amela i sucre i rebaixat en ous. Són unes barres farcides de rovell a les que es dóna forma en record a aquests elements de la pirotècnia i que posteriorment es couen i ensucren. Les fruitetes són dolços fets de massapà cru de diferents colors i que tenen forma de diferents fruites i hortalisses (taronja, espàrrec, meló...). La mocadorà s’embolica primer dins un plàstic i després en un mocador de roba. Cada 9 d’octubre, tots aquells que es consideren enamorats regalen la mocadorà a la persona estimada en senyal d’amor, imitant així el que feren els habitants de la València quan el rei Jaume I arribà a la ciutat. En algunes famílies, també es costum regalar la mocadorà a la mainada i a la mare.

La mocadorada es compra al matí del Nou d’Octubre en qualsevol pastisseria i compta amb uns 400 grams de dolços i el mocador, que es tria a part. El preu de cada mocadorada depèn de la qualitat del mocador i de la quantitat de dolços, però per norma general costa al voltant d’uns 30 euros. La mocadorà es consumeix després de dinar, sovint acompanyat de vi dolç i mistela. 

Malgrat que s’ha vinculat sempre als coets d’artifici i les fruites, la mocadorà ha estat vista també des d’un altre perspectiva. En efecte, hi ha qui ha volgut veure en aquest costum reminiscències d’un antic culte a la fertilitat: les dues peces de massapà, la piuleta i el tronador, són una representació dels òrgans sexuals masculins i femenins, i les dolces fruitetes, el resultat de la unió carnal.

La mocaorà, avui
Siga com siga, en els darrers anys el costum de regalar aquestes dolçaines i llaminadures ha anat guanyant popularitat més enllà de la ciutat de València i sobretot en poblacions veïnes de l’àrea metropolitana. Segons el Gremi de Forners i Pastissers de València, aquests dies es venen uns 70.00 quilos de massapà (any 2004), una quantitat que s'incrementa cada any per a l’elaboració d’aquests dolços fets de forma 100% artesana, sense que hi intervinguen cap màquina.