UNITAT: 2 EL SISTEMA CONSONÀNTIC

Els sons consonàntics es classifiquen tenint en compte quatre elements distintius bàsics:

a) El punt d'articulació, és a dir, el punt de l'aparell articulatori on es produeix l'obstrucció de l'aire. Des d'aquest punt de vista, els sons es divideixen en:

- bilabials (el so s'articula amb els dos llavis): [m], mà

- labiodentals (el so s'articula amb el llavi inferior i les incisives superiors): [ f ], fe

- dentals (el so s'articula aproximant la punta de la llengua a la superfície interior de les dents superiors: [d], dau

- alveolars (el so s'articula aproximant la llengua a les genives superiors i interiors): [n], noi

- palatals: (el so s'articula aproximant la llengua al paladar dur): [ l], olla

- velars (el so s'articula aproximant la part posterior de la llengua al vel del paladar): [k], qui


b) El mode d'articulació o la manera com es produeix l'obstrucció. En aquest sentit hi ha sons:

- oclusius (amb interrupció completa del pas de l'aire): [p], peu

- fricatius (amb fricció de l'aire en passar entre dos òrgans bucals molt acostats): [s], so

- africats (amb oclusió i fricció articulades en el mateix punt): [], atxa

- laterals (amb pas de l'aire pels costats de la llengua): [ l ], oli

- vibrants (amb moviments, molt breus, de la llengua, que interromp i allibera, successivament, el corrent d'aire): [rr], erra

- bategants (com les vibrants, però amb un sol moviment): [r], era


c) L'acció de les cordes vocals, que permet parlar de sons:

- sonors (amb vibració de les cordes vocals): [z], ase

- sords (sense vibració de les cordes vocals): [s], sà


d) El trajecte de l'aire. Des d'aquest punt de vista hi ha sons:

- orals (sense ressonàncies nasals). La gran majoria de sons consonàntics ho són, per això no s'explicita: [t], to

- nasals (amb ressonàncies procedents de les cavitats nasals): [n], ni
ELS SONS CONSONÀNTICS:
Classificació dels sons consonàntics segons el mode i punt d´articulació:

MODE D´ARTICULACIÓ

	Oclusives	Fricatives	Africades	Laterals	Vibrants	Nasals
PUNT D´ARTICULACIÓ
Bilabials	sorda p(poma) sonora b (baixar)	sonora b(sabó) (1)				sonora m (mà)
làbio-dentals		sorda f (fanal) sonora v (volcà) (2)				sonora m (infant) (amfibi) (3)
dentals	sorda t (taula) sonora d (dau)	sonora d (cada)
alveolars		sorda s (sac, cel, missa, braç) sonora z (casa, zero)	sorda ts (potser) sonora dz (setze)	sonora l (bala)	sonora simple r (cara) sonora múltiple rr (carro)	sonora n (nau)
palatals		sorda (xec, caixa) sonora (joc, gerra)	sorda (cotxe) sonora (fetge, platja)	sonora l (llum)		sonora (canya)
velars	sorda k (casa) sonora g (gana)	sonora g (paga)				sonora h(tanca, fang) (3)

(1) Les grafies que representen els sons oclusius sonors, en determinats contextos (per exemple, entre vocals), es pronuncien com a sons aproximants i no oclusius. Així, la b de boca i la de lloba no s'articulen exactament de la mateixa manera.

(2) El so [v] actualment es manté a les Balears i a part de València i de Tarragona: avi, veure, canviar. A la resta del territori la v es pronuncia [b].

(3) La m i la n, en determinats contextos, s'articulen com a sons labiodentals (àmfora) o velars (Inca).